Divendres d’Arrivo

L’Arrivo

L’Arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes a Vilanova és el divendres. Al rei dels poca-soltes el rebem amb la llicència filològica de posar una v al verb arribar i amb el deix italianitzant que acaba conformant el mot vilanoví arrivo, una paraula que la represa democràtica va anar enfortint, gràcies al paper de diferents societats històriques de la vila que van anar teixint uns arrivos cada cop més celebrats.
Sa Majestat arriba a un punt indeterminat i poc protocol•litzat de la ciutat —que acostuma a canviar d’un any a l’altre— i gaudeix de la generosa comitiva de societats que el van a rebre. La desfilada de carrosses mostra el pols de la ciutat: paròdia de temes locals o nacionals en la major part d’entitats, mentre que unes altres prefereixen optar per coreografies, músiques i vestits més aproximats a carnavals de lluentons com els brasilers. Les ganes de festa, però, són presents en tots els components d’un Arrivo que acaba sempre a la plaça de la Vila amb el Sermó del Carnestoltes, un sermó que ha viscut tot tipus de formats d’espectacle, més o menys teatralitzats, amb l’objectiu de fer burla i crítica sarcàstica, irònica i més o menys contundent de diversos aspectes de l’actualitat municipal o nacional.
L’Arrivo significa l’inici del no parar. A la nit, el Ball de l’Arrivo allarga la festa per a tothom que ho vulgui.

Vídeos 2011:


Vídeos 2010: