Diumenge de Comparses

Les Comparses

El punt àlgid del Carnaval de Vilanova i la Geltrú arriba el Diumenge de Carnaval. Aquest és el dia gran de la ciutat,el dia en què Vilanova es transforma, canvia de color, d’aroma i de cara. És un dia en què tot ha de sortir bé. Ni la pluja pot aigualir les ganes de festa dels milers de comparsers i comparseres que surten al carrer per a saltar i ballar amb la setantena de banderes i les desenes de xarangues i grups de música que els acompanyen.
Vilanova no va permetre que ni tan sols els foscos anys del franquisme posessin fi al Carnaval i encara menys a les Comparses, que a poc a poc van anar agafant força fins a l’èxit rotund de l’actualitat.
Qualsevol lloc pot ser bo per veure passar les diferents societats al so de la música variada i sobretot al so del Turuta, una marxa militar que els vilanovins sentim com un himne propi. La rambla Principal, la històrica plaça de les Cols presidida pel Foment Vilanoví —una de les societats que han tingut més pes en el Carnaval— o qualsevol carrer o plaça per on veieu arribar les banderes són punts on l’alegria es palpa en l’ambient.
Els més matiners s’hi posen pels volts de les nou del matí. Al cap d’un parell d’hores, toca esmorzar i reprendre la Comparsa, que culmina amb les batalles de caramels a la plaça de la Vila. Una rere l’altra, les banderes dels adults van passant per la plaça més cèntrica de la ciutat per a ser protagonistes del moment màgic de la guerra de caramels. Aquest dia, els balcons amb vista a la plaça estan cotitzadíssims. Els visitants més matiners ja han pres posicions al voltant de la plaça, malgrat que hagin d’esperar hores per veure l’espectacle. Els convidats més il•lustres s’ho miren sorpresos des del balcó de l’Ajuntament, si bé els més decidits s’atreveixen a intercanviar grapats de caramels amb els comparsers.
Els vilanovins vivim amb pell de gallina aquesta entrada a la plaça de la Vila, la Guerra de caramels —no exempts d’algun cop de caramel— i el moment en què les banderes ocupen tot el balcó de l’Ajuntament per a rebre les llaçades que acreditaran les diferents entitats com a participants de la festa. La música de banda acompanya l’entrada dels milers de comparsers a la plaça i s’interromp quan l’speaker crida un ja tradicional «Comparsers! La plaça és vostra!», autèntic crit d’inici de la guerra més dolça del món. Una batalla a cops d’amable caramel que deixa veure un anar i venir de banderes per la plaça, de comparsers que es despleguen i es repleguen llençant i rebent caramels, unes comparseres que tiben ben fort del mantó per tal que les protegeixi d’algun caramel perdut, una atmosfera a la plaça de la Vila de mil colors però amb un clar aroma de sucre que fins i tot algun any acaba formant una lleugera nebulosa.
L’amable pau carnavalesca va retornant un cop els comparsers van exhaurint els caramels i les banderes arriben al balcó de l’Ajuntament. És el moment perquè els músics tornin a interpretar algun pasdoble o algun ballable per a acomiadar aquells mantons i clavells que fan les vilanovines encara més precioses del que ja són. Al seu costat, els comparsers es pengen a l’espatlla el mocador de fer farcells que fins fa poc contenia els caramels i mostren orgullosos els seus mocadors, armilles o americanes distintives de cada entitat.
Ha estat un dia de vilanovisme pur. Ara toca un lleuger descans per dinar.

Les Danses de Vilanova / El Ball del comparser

El Diumenge de Carnaval és llarg i cal assaborir-ne cada moment. Després de la festassa de les Comparses, hi ha qui tria acabar la vetllada al Ball del comparser, organitzat en diversos locals per diferents societats, o bé hi ha qui pensa que la millor recepta és la tradició. Per a aquests últims, la seva cita és a la plaça de les Cols amb les Danses de Vilanova.

Un Carnaval com el vilanoví, que contínuament adapta, modela o crea diferents actes, també té lloc per a un ball com el de les Danses de Vilanova. Aquest és un moment de lluïment per als músics que interpreten polques, pasdobles, foxtrots… i les Danses de Vilanova, un ball d’inspiració noucentista, perfectament reglat, en què un home balla amb dues dones. Les danses de Vilanova tenen diferents parts i no pocs experts, però els més atrevits en tenen prou amb situar-se darrere d’algú que domini els tempos per agafar de seguida els diferents moments de la dansa.

Vídeos 2011:


Vídeos 2010: