Dissabte de Mascarots

Dissabte al matí

Els actes esportius, més o menys improvisats, s’han anat fent seu el matí del Dissabte de Carnaval, una franja horària en la qual semblava que la festa dequeia, cosa que els vilanovins no podíem permetre de cap de les maneres. Aquesta matinal és un bon exemple de l’esperit carnavalesc local. Mai no pot començar gaire d’hora, ja que és un dia per als incondicionals de la festa, que també són els que hauran allargat més la nit del divendres, una festassa nocturna sempre amb la noble voluntat de donar una bona acollida al Carnestoltes com a grans amfitrions que som els de la capital del Garraf.
Tot plegat marca un dissabte al matí que s’ha de passar —si no és que hi participeu— amb una passejada pel centre de la vila, ja que segur que hi trobareu des d’algú que hi està coent botifarres fins a un altre que hi ha muntat un futbolí humà amb els jugadors curiosament guarnits.
En la major part dels casos, les entitats o simplement les colles d’amics que s’ajunten per a fer esport tenen un objectiu clar: passar-s’ho bé. Per això, l’esportivitat carnavalesca hi és present, però convenientment parodiada.

L’Arribada del Caramel

Vilanova i la Geltrú, com ja ha demostrat amb actes com el de la Merengada, té clar que el Carnaval és una festa per a totes les edats i que cal planter. Per això, dissabte a la tarda arriba a la ciutat un altre rei de la festa: el Caramel. Un rei més dolç, menys àcid que el Carnestoltes. En definitiva, un rei apte per a tots els públics. Un Caramel en forma de personatge panxut i que és el primer a afegir-se a la festa. Un Carnaval com el de Vilanova té en els caramels un dels seus símbols més difosos, de manera que el personatge d’aquest reietó s’hi va voler inspirar.
La plaça del Mercat veu com el Caramel arriba enmig d’un espectacle que culmina amb la música d’un grup que fa ballar la multitud de disfresses congregades.
Les escoles i els grups d’esplai són els artífexs de l’èxit d’una Arribada del Caramel que també ha anat canviant d’escenari i de format, però que continua sent un acte massivament seguit per diferents banderes que han anat desfilant pels carrers de la ciutat fins a trobar-se a la plaça del Mercat.

BALL DE MALCASATS

Des de fa ja uns quants anys hi havia la voluntat de l’Agrupació de Balls Populars recuperar un ball parlat dels molts que existien antigament i que s’havien representat a la nostra vila.

Cercant dades i documentació sobre aquests balls es va triar el Ball de Malcasats que antany s’havia ballat a Vilanova i la Geltrú. Segons les fonts consultades aquest ball ja sortia l’any 1860 i va desaparèixer abans del 1936. Més recentment L’any 1959 un grup de joves el va representar per la festa major de la Geltrú per darrera i única vegada.

Ens trobem davant d’un ball parlat , es a dir d’una representació de teatre popular primitiu, que es representava pels pobles en les seves festes majors , a les places i carrers.

Els personatges del ball són d’una banda els representants de l’autoritat i de l’altra les parelles mal avingudes que van exposant els seus problemes davant seu, tot en un to satíric i divertit.
En el ball domina el diàleg i la representació per damunt de la dansa i el moviment; és per això que no va semblar massa adient per ésser incorporat a l’actual cercavila de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú.

El caràcter satíric que es podia donar al diàleg, la recreació en la caracterització dels personatges, la voluntat de fer alguna cosa per ajudar a realçar una mica més el dissabte de carnaval, van animar a fer-lo sortir al carrer en aquestes dates, adaptat a aquesta festa.

El Ball de Malcasats s’estrenà a Vilanova i la Geltrú el dissabte de Carnaval 4 de Març del 2000.

EL MOIXÓ FOGUER

El Moixó Foguer és un personatge disfressat d’ocell, embatumat amb mel i recobert de plomes, que recorre els carrers de Vilanova i la Geltrú durant les festes de Carnestoltes. Es tracta d’un personatge característic de la tradició catalana que havia estat present en molts altres indrets i que en l’actualitat només es conserva viu en aquesta vila.

Segons en Joan Amades, antigament, durant les festes de Carnestoltes, pel Penedès i el Camp de Tarragona havia estat popular una mena de representació teatral que anava a càrrec de tres individus. El primer figurava ser l’amo de dos personatges estrafolaris més que assegurava tenir amagats dins una gàbia, amb la que recorrien els carrers de les viles que visitaven. Dins la gàbia hi anava un home amb un vestit cobert de figues seques (el Figuetaire) i un altre que figurava ésser un ocell (el Moixó Foguer). L’Amades descriu aquests dos personatges de la següent manera: “El qui representa l’ocell va amb un vestit de punt ben ajustat al cos, cobert per alguna substància apegalosa, que algunes vegades és mel, damunt de la qual s’estén una quantitat de plomes per tal de donar-li la visió del plomatge propi d’un ocell (…). L’altre company seu va vestit amb una camisa de dona, per bé que completament recoberta de figues seques ben cosides”.

La representació començava amb l’arribada de la comitiva a plaça, encapçalada per l’amo. Anunciava que tenia un ocell per vendre i quan algú s’interessava per veure’l, després d’un estira-i-arronsa, el Moixó Foguer i el Figuetaire sortien esperitats per entre la multitud que mirava l’escena, especialment mainada, fent un gran renou i cridòria i saltant a sobre de tothom. El Moixó empaitava el Figuetaire amb l’objectiu d’arrencar-li les figues i menjar-se-les, embrutant tothom al seu pas. La representació tornava a començar quan l’amo capturava als dos personatges i entrava dins la gàbia, iniciant-se de nou el tracte i la juguesca. Aquesta representació de farsa té els seus orígens a l’època medieval i probablemant formava part d’estratègies de joglars i artistes de carrer per atraure públic i recollir alguna moneda.

Representacions amb persontages semblants es feien a Sant Quintí de Mediona, Valls i Begues, tot i que aquesta tradició s’ha perdut en aquestes poblacions a l’espera que algú les recuperi de l’oblit. També eren diversos els pobles on el personatge del Carnestoltes era un ocell (Solivella, Rocafort de Vallbona…). En l’actualitat, només es conserva viva la tradició a Vilanova i la Geltrú.

El Moixó Foguer de Vilanova i la Geltrú

El Moixó Foguer de Vilanova i la Geltrú és un personatge completament nu que, embatumat de mel, es posa dins una caixa plena de plomes d’aviram. Antigament s’utilitzava un pinzell per aplicar la mel al cos del Moixó, però en l’actualitat la mel es posa amb les mans d’una persona que l’ajuda i es treu amb aigua calenta. El Moixó Foguer duu una màscara i una mitja al cap i, totalment emplomallat, va acompanyat per una comitiva formada per gent en camisola de dormir i una xaranga.

El Moixó Foguer recorre els carrers i places de Vilanova i la Geltrú dins una caixa. De tant en tant, la comitiva fa una parada i, amb l’ajuda d’una persona que obre la tapa de la caixa, el Moixó Foguer surt i escampa la seva pluja de plomes per tot arreu.

Aquesta figura va ser recuperada per l’Orfeó Vilanoví al 1986 i en l’actualitat és un voluntari d’aquesta entitat qui cada any dóna vida al personatge. Es va renovar aquesta tradició vilanovina, recuperant la figura del xerraire, un personatge que pregona les virtuts d’aquest personatge emplomat sense explicitar-les, parlant del que no es veu però s’intueix.

Per més informació podeu visitar:

www.orfeovilanovi.org

Vídeos 2011:

Vídeos 2010: