Dissabte de Mascarots
Dissabte al matí
Els actes esportius, més o menys improvisats, s’han anat fent seu el matí del Dissabte de Carnaval, una franja horària en la qual semblava que la festa dequeia, cosa que els vilanovins no podíem permetre de cap de les maneres. Aquesta matinal és un bon exemple de l’esperit carnavalesc local. Mai no pot començar gaire d’hora, ja que és un dia per als incondicionals de la festa, que també són els que hauran allargat més la nit del divendres, una festassa nocturna sempre amb la noble voluntat de donar una bona acollida al Carnestoltes com a grans amfitrions que som els de la capital del Garraf.
Tot plegat marca un dissabte al matí que s’ha de passar —si no és que hi participeu— amb una passejada pel centre de la vila, ja que segur que hi trobareu des d’algú que hi està coent botifarres fins a un altre que hi ha muntat un futbolí humà amb els jugadors curiosament guarnits.
En la major part dels casos, les entitats o simplement les colles d’amics que s’ajunten per a fer esport tenen un objectiu clar: passar-s’ho bé. Per això, l’esportivitat carnavalesca hi és present, però convenientment parodiada.
L’Arribada del Caramel
Vilanova i la Geltrú, com ja ha demostrat amb actes com el de la Merengada, té clar que el Carnaval és una festa per a totes les edats i que cal planter. Per això, dissabte a la tarda arriba a la ciutat un altre rei de la festa: el Caramel. Un rei més dolç, menys àcid que el Carnestoltes. En definitiva, un rei apte per a tots els públics. Un Caramel en forma de personatge panxut i que és el primer a afegir-se a la festa. Un Carnaval com el de Vilanova té en els caramels un dels seus símbols més difosos, de manera que el personatge d’aquest reietó s’hi va voler inspirar.
La plaça del Mercat veu com el Caramel arriba enmig d’un espectacle que culmina amb la música d’un grup que fa ballar la multitud de disfresses congregades.
Les escoles i els grups d’esplai són els artífexs de l’èxit d’una Arribada del Caramel que també ha anat canviant d’escenari i de format, però que continua sent un acte massivament seguit per diferents banderes que han anat desfilant pels carrers de la ciutat fins a trobar-se a la plaça del Mercat.
BALL DE MALCASATS
Des de fa ja uns quants anys hi havia la voluntat de l’Agrupació de Balls Populars recuperar un ball parlat dels molts que existien antigament i que s’havien representat a la nostra vila.
Cercant dades i documentació sobre aquests balls es va triar el Ball de Malcasats que antany s’havia ballat a Vilanova i la Geltrú. Segons les fonts consultades aquest ball ja sortia l’any 1860 i va desaparèixer abans del 1936. Més recentment L’any 1959 un grup de joves el va representar per la festa major de la Geltrú per darrera i única vegada.
Ens trobem davant d’un ball parlat , es a dir d’una representació de teatre popular primitiu, que es representava pels pobles en les seves festes majors , a les places i carrers.
Els personatges del ball són d’una banda els representants de l’autoritat i de l’altra les parelles mal avingudes que van exposant els seus problemes davant seu, tot en un to satíric i divertit.
En el ball domina el diàleg i la representació per damunt de la dansa i el moviment; és per això que no va semblar massa adient per ésser incorporat a l’actual cercavila de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú.
El caràcter satíric que es podia donar al diàleg, la recreació en la caracterització dels personatges, la voluntat de fer alguna cosa per ajudar a realçar una mica més el dissabte de carnaval, van animar a fer-lo sortir al carrer en aquestes dates, adaptat a aquesta festa.
El Ball de Malcasats s’estrenà a Vilanova i la Geltrú el dissabte de Carnaval 4 de Març del 2000.
EL MOIXÓ FOGUER
“Moixó Foguer”, esperpent ja esmentat en articles de començament del s.XX al Diario, referits a la no interrupció del Carnaval durant la carlinada de 1835, aquesta mascarada està ja documentada com “de molts anys enrera” en programes de Carnaval de 1908. Consisteix en un simulacre de passeig i exhibició d’una bèstia emplomada de blanc, mena d’ocell humà untat de mel i revestit de plomes que apareix i desapareix de dins d’una caixa, incitat per una de les màscares que el transporten i acompanyen. Com el “moixó”, les màscares d’aquesta comitiva, duen la cara completament tapada i vesteixen roba de dormir de color blanc.
