Dijous Gras

El calendari marca que el Dijous Gras s’enceta el Carnaval. Malgrat que els vilanovins ja hem pogut assaborir el nostre Ball de mantons, no és menys cert que el Dijous Gras ja té més elements d’un Carnaval desbocat, descordat i que s’ha d’encaixar amb sentit de l’humor. Tan sols així s’entén que centenars de persones acabin reunides en una plaça, a mitjanit, amb galledes plenes de merenga i a punt per empastifar-se de dalt a baix. Abans, a l’interior de les societats o de les cases particulars, han pogut degustar les memorables xatonades, un altre clàssic de la festa. I és que Dijous Gras equival a xatonada a Vilanova. Per començar el Carnaval com mana la tradició, cal una xatonada adient. De primer, l’amanida amb la seva corresponent salsa de xató, que anirem barrejant amb el rave, les arbequines, la tonyina, el bacallà i l’escarola. De segon, els diferents tipus de truita (carxofes, mongetes, botifarra, pèsols, alls tendres…), si cal també amb l’acompanyament del xató. I per acabar, la fastuosa coca de llardons i la merenga, que dóna la possibilitat de fer les primeres bromes en forma d’empastifada als companys de taula. Una activitat, aquesta última, que haurà de ser convenientment calibrada segons el grau de formalitat de la taula en què estiguem sopant. A les xatonades més solemnes, hi haurà menys empastifada. A les que més es deixen anar, la nit acaba al lavabo o directament sota la dutxa, ja que l’empastifada arriba a ser descomunal. La nit del dijous cal estar ben atent a l’hora de passejar per Vilanova, ja que et pots trobar en una plaça enmig d’una dolcíssima batalla de merenga… amb efectes col·laterals no desitjats.

La Merengada

La versió infantil del Dijous Gras és la Merengada. La festa va sorgir, com tantes coses del Carnaval, d’una idea més o menys espontània d’una pastisseria vilanovina, que va plantar davant de la seva botiga —i enmig del carrer— una merenga gegant. La idea era que amb aquella merenga els més joves s’anessin empastifant els uns als altres. Amb els anys, diverses pastisseries es van afegir a la iniciativa i els joves podien gaudir d’una «Ruta de la Merenga». És clar que, a poc a poc, les comitives de participants es van fer més nombroses i ja anaven més equipades des de les sortides dels respectius centres escolars o instituts.
Passejar pel centre de Vilanova una tarda de Dijous Gras, doncs, es converteix en un esport de risc, de risc de quedar ben emblanquinat per la merenga. La Federació d’Associacions pel Carnaval (la FAC), mínim organitzador d’un Carnaval que cada cop es distingeix més per l’atomització i espontaneïtat dels seus actes, recorda que la Merengada és per a gaudir-ne, per a divertir-se empastifant amics, companys, coneguts i saludats, sempre amb bon humor i sabent que això és el Carnaval de Vilanova. I la Merengada, en mans dels més joves, ha de servir per a començar els actes forts del millor Carnaval del món.

vídeos 2011: